Porto l’artesania a la sang.
Ja de ben nena les meves mans trenaven les palmes del diumenge de rams, estudiava amb aromes de sofre i treballava absorta en les aventures de Pipi Calzaslargas. A casa meva es cosia, es feia punt i ganxet, macramé i tot el bricolatge hagut i per haver.
Al cor l’espineta de l’art.
Pels girs de la vida el meu camí no em va portar a les aules d’art com jo anhelava, i així vaig transitar a través de la botiga de cistelleria familiar fins a una botiga de mobles i complements de decoració que anava creixent en exigències i ofegant-me en la mateixa proporció.
Noves mirades al món em van fer veure que podia deixar-ho, si, podia tancar la tenda!!! Era una idea que mai havia entrat en el meu cap però quan ho va fer va arrasar i en una setmana ja estava decidit, però… per fer què? ni idea … Una trucada, un projecte d’interiorisme…. van ser llargs anys aprenent de forma autodidacta aquest complex ofici, però no val relaxar-se, veritat? que per això estan les crisis econòmiques, per obligar-te a tornar a començar, de nou…. però per on?
Les meves mans.
Començo a produir i vendre petites peces en filferro que feia un temps eren un divertiment. Després d’algun que altre fracàs, és a la corda fluixa on trobo el meu llenguatge i és des d’aquí on vull créixer i compartir, és la meva expressió, la meva passió, la meva vida i el meu pa.
